Loop Barcelona

Loop és un cas a part al calendari espanyol: l’única fira dedicada enterament al videoart, i amb ella l’única ocasió de plantejar-se una pregunta que no apareix en cap altra: què es compra exactament quan l’obra no és un objecte.

Abans de res: això no és el que ven el directori

Convé dir-ho d’entrada. Cap de les cases d’aquest directori treballa videoart avui. Loop hi és perquè el calendari de fires del sector es publica sencer o no es publica, no perquè tinguem res a oferir en aquesta categoria.

Si ha arribat buscant on comprar videoart a Espanya, el web de l’organitzador li servirà més que nosaltres. El que sí que podem aportar és el de sota: com funciona una compra en què no hi ha objecte.

Què s’adquireix

Quan es compra un vídeo s’adquireixen quatre coses alhora, i confondre-les és d’on vénen tots els problemes:

Un exemplar d’una edició. Igual que en obra gràfica: el vídeo s’edita, per exemple en cinc exemplars més dues proves d’artista. Comprar el 2/5 no dóna exclusivitat, dóna un lloc en una edició curta.

Un suport. Un disc, un servidor, de vegades una instal·lació amb el seu projector i les seves especificacions. És la part que envelleix.

Un certificat. És el document que de debò acredita la propietat, més que el suport. Si es perd el disc, es reposa; si es perd el certificat, s’ha perdut l’obra.

Unes condicions d’exhibició. Mida, sala, so, si va en bucle o té principi i final. Formen part de l’obra: ensenyar-la d’una altra manera pot vulnerar el dret moral de l’autor.

El que no es compra són els drets d’autor. L’artista els conserva, exactament igual que un pintor els conserva sobre la imatge del seu quadre.

Les dues clàusules que cal exigir

La migració de format. És el problema central de la categoria: l’arxiu que avui es reprodueix sense esforç pot no obrir-se d’aquí a vint anys. L’habitual és que artista o galeria es comprometin a facilitar l’arxiu en formats nous quan calgui. Sense aquesta clàusula per escrit, el que es compra té data de caducitat tècnica, i és la diferència entre una obra i un fitxer.

Què es pot i què no es pot fer amb ella. Si es pot prestar a una institució, si es pot ensenyar fora de les condicions fixades, si es pot fer una còpia de seguretat. Tot això és negociable abans de pagar i innegociable després.

I un advertiment sobre la revenda

El videoart és la categoria més difícil de desfer de tot el mercat. Es compra sobretot per a col·leccions institucionals i per a col·leccionistes que no pensen revendre. Gairebé no hi ha mercat secundari, i qui hi entri pensant a sortir quan vulgui ho descobrirà tard.

És exactament la mena de cosa que en aquest lloc preferim dir abans de la compra i no després. Com es llegeix una procedència i què s’exigeix per escrit és a el pacte i a les guies.

Loop és la més especialitzada de les quatre fires de la tardor espanyola. On encaixa respecte a les altres tres és a quatre fires en nou setmanes.