Vendre una antiguitat
Hi ha quatre vies i cap és la millor per a tot. El que canvia entre elles és quant s’emporta l’intermediari, quant triga i quanta feina li toca a vostè. Aquí les té totes quatre, amb el que costa cadascuna.
-
Venda directa a un antiquari o galeria
- Cost
- Li compren per sota del preu de venda
- Termini
- Dies
La casa compra la peça i la revèn. És la via més ràpida i l’única en què cobra segur i d’un cop, però li paguen un preu de compra, no de venda: la diferència és el seu marge i el seu risc. Demani dues o tres ofertes abans de tancar; varien més del que sembla.
-
Consignació: la casa ven per vostè
- Cost
- Comissió sobre el que es vengui
- Termini
- Mesos
La peça es queda a la botiga i vostè cobra quan es vengui, menys la comissió. En treu més que venent directament, però pot trigar i pot no vendre’s. Exigeixi per escrit la comissió, el preu mínim i què passa si la vol recuperar.
-
Subhasta
- Cost
- Comissió al venedor i al comprador
- Termini
- De setmanes a mesos
La casa de subhastes la taxa, la cataloga i la treu a puja. És la millor via per a peces rares o d’autor, on la competència entre pujadors apuja el preu. Per a peça corrent surt malament: hi ha despeses de catàleg i fotografia, i un lot que no es ven queda «cremat» un temps.
-
Vendre-la vostè mateix
- Cost
- Comissió de la plataforma, si n’hi ha
- Termini
- Indefinit
Es queda gairebé tot el preu, i a canvi hi posa la feina: fotografiar, descriure, respondre, embalar i enviar. I assumeix el risc d’equivocar-se en el preu, que és l’error car — cap avall perd diners i cap amunt no ven mai.
A qui m’adreço?
El directori de cases verificades està en preparació. Quan hi sigui, aquí sortiran les que compren directament, per província i per especialitat.
Mentrestant, el que sí que pot fer servir són les guies per categoria: què mirar en una peça, quina documentació demana un professional i quin vocabulari fa servir.
Preguntes freqüents
- Quant val el que vull vendre?
- Ningú seriós li ho dirà per una foto i sense veure-ho. El que sí que pot fer vostè: buscar peces semblants en resultats de subhasta —el que es va pagar de debò, no el que es demana— i demanar dues o tres ofertes. Si difereixen molt entre elles, la peça té alguna cosa que no és clara i convé un informe abans de vendre-la.
- Qui compra antiguitats?
- Antiquaris i galeries del ram, cases de subhastes, i particulars i col·leccionistes. A qui convé anar depèn de la peça: per a moble corrent, un antiquari de la seva província; per a obra signada o peça rara, una casa de subhastes. Vendre un quadre d’autor a qui només tracta moble és perdre diners.
- Em convé restaurar-la abans de vendre-la?
- Gairebé mai, i una restauració mal feta resta més del que va costar. En moble i pintura antics es paga la peça original, amb el seu desgast; el comprador professional prefereix decidir ell què es toca. Neteja superficial sí; intervenció, no sense preguntar abans.
- Quins papers necessito?
- Tot el que acrediti d’on ve: factures antigues, fotos de família on surti la peça, cartes d’herència, catàlegs d’exposició. Encara que siguin incomplets, sumen: la procedència és el que més mou el preu en peces de cert valor.
- Teselara compra la meva peça?
- No. Teselara no compra ni ven: és un directori de professionals i un lloc de guies. La venda a través del lloc s’obrirà el 2027; fins llavors, aquí trobarà a qui adreçar-se i què preguntar-li.
La venda a Teselara
El 2027 s’obrirà la venda a través del lloc. Les condicions es publicaran a el pacte abans que s’apliquin —és una de les set regles— i amb prou antelació perquè ningú se n’assabenti després.
No hi ha llista d’espera ni res a reservar. Preferim dir-li l’any i complir-lo que demanar-li el correu avui per a una cosa que encara no existeix.