Qui signa, i on veure-ho
Aquestes fitxes no competeixen amb una enciclopèdia i no ho intenten. El que aporten és la part que falta a totes les altres: quina casa espanyola treballa la seva obra avui, amb la seva fitxa a un clic.
Hi entra qui està citat per una casa del directori. Per això la llista és curta: creix quan creix el directori, no quan se’ns acudeixen noms.
-
Agustín Ibarrola 1930–2023 El del Bosc d’Oma: va pintar una pineda viva i la va convertir en obra. Segunda mitad del siglo XX A 2 cases -
Ángeles Santos 1911–2013 Una carrera tallada als vint anys i represa dècades després. Vanguardia histórica A 1 casa -
Antoni Muntadas 1942 Pioner de l’art conceptual i del media art espanyol; Premi Velázquez 2009. De 1970 a hoy A 4 cases -
Antoni Tàpies 1923–2012 La pintura matèrica espanyola portada a la seva formulació més reconeixible. Segunda mitad del siglo XX A 9 cases -
Carlos Garaicoa 1967 L’arquitectura que no es va arribar a construir: ruïna, utopia i ciutat. De 1990 a hoy A 2 cases - Chiharu Shiota 1972 Teixeix sales senceres amb fil vermell o negre fins que l’espai es torna matèria. De 1990 a hoy A 1 casa
-
Cristina Iglesias 1956 Escultora de pavellons, gelosies i pous d’aigua; Premi Velázquez 2020. De 1980 a hoy A 2 cases - Damien Hirst 1965 El tauró en formol, la calavera de diamants i l’artista viu més car de la seva generació. De 1990 a hoy A 2 cases
-
Eduardo Chillida 1924–2002 L'escultor espanyol amb la projecció internacional més sòlida de la postguerra. Segunda mitad del siglo XX A 8 cases -
El Roto 1947 Una vinyeta diària a El País des del 1995, i una obra pictòrica que gairebé ningú mira. De 1970 a hoy A 2 cases - Eva Lootz 1940 Escultora de materials pobres i minerals; Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1994. De 1970 a hoy A 3 cases
-
Glenda León 1976 Converteix el quotidià en partitura: cabell, herba, discos ratllats i silenci. De 2000 a hoy A 2 cases -
Ignasi Aballí 1958 Pinta el que no es veu: pols, absència, llistats i errades. De 1990 a hoy A 3 cases - Jaume Plensa 1955 Caps gegants i lletres: l’escultor espanyol més vist del món, sense saber-ho. De 1980 a hoy A 1 casa
-
Joan Fontcuberta 1955 El fotògraf que es va dedicar a demostrar que una foto no prova res. De 1980 a hoy A 2 cases - Joan Miró 1893–1983 La seva obra més vista a Barcelona no és a cap museu: es trepitja, a la Rambla. Siglo XX A 6 cases
-
Joaquín Torres-García 1874–1949 El pont entre el mercat espanyol i el llatinoamericà. Vanguardia histórica A 2 cases -
Julião Sarmento 1948–2021 El portuguès del desig insinuat: figures a mig esborrar sobre fons blanc. De 1970 a 2021 A 4 cases - Luis Feito 1929–2021 Fundador d’El Paso: sorra i oli, i dels tres, el que encara es pot comprar. Siglo XX A 4 cases
-
Maruja Mallo 1902–1995 Una de les Sinsombrero, i el cas més clar de mercat que va arribar tard. Vanguardia histórica A 2 cases - Miquel Barceló 1957 El pintor espanyol viu amb més mercat internacional. De 1980 a hoy A 4 cases
-
Óscar Domínguez 1906–1957 Surrealisme canari, la decalcomania — i un catàleg molt disputat. Vanguardia histórica A 2 cases - Pablo Picasso 1881–1973 Hi ha un Picasso de vint metres en una plaça de Barcelona, i no cobra entrada. Siglo XX A 4 cases
-
Pedro Orrente 1580–1645 Mestre del barroc espanyol, amb obra en museu públic venuda des del directori. Barroco A 1 casa -
Rogelio López Cuenca 1959 Poeta fet artista: desmunta el llenguatge de la publicitat i del turisme. De 1980 a hoy A 2 cases - Susana Solano 1946 Ferro, gàbia i recinte: l’escultora espanyola més internacional dels vuitanta. De 1980 a hoy A 3 cases
Cap artista compleix aquest filtre.
Algunes targetes porten monograma en comptes de retrat. L’obra de gairebé tots aquests artistes està protegida per drets d’autor —a Espanya, vuitanta anys després de la mort per als traspassats abans del 1987 i setanta per als posteriors—, i els seus retrats tenen a més els del fotògraf. On hi ha imatge és perquè és en domini públic o perquè l’obra és a la via pública; on no, preferim unes inicials honestes.